Projecte Entremuseus

Entre Museus és una activitat de documentació i de difusió dels fons dels museus participants que té per objectiu fer evident que els museus treballem plegats per a un millor coneixement del territori i del patrimoni que custodiem i que ens complementem en la conservació, l’estudi i la difusió d’aquest patrimoni.

Ara, davant la constatació que els nostres fons museístics superen la temàtica de les exposicions permanents, volem donar sortida a aquests fons d’una forma participada i hem demanat als tècnics dels altres museus que ens ajudin a documentar millor una selecció de peces del propi fons gràcies al seu coneixement específic dels materials o les tècniques de realització, del tipus d’objecte o de la seva procedència.

  • Can Quintana, Museu de la Mediterrània
  • Terracotta Museu
  • Museu del Suro
  • Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
  • Museu de la Pesca

Selecció de peces del projecte

Aiguamans

Aiguamans

Fiambrera

Fiambrera

Mostrari d'hams

Mostrari d'hams

Cames llargues

Cames llargues

  • Aiguamans
  • Fiambrera
  • Mostrari d'hams
  • Cames llargues
  • Aiguamans

    Fons:: Museu de la Pesca, Palamós

    Col·lecció: Cau de la Costa Brava

    Número d'inventari: 0148

    Cronologia: primer quart segle XX

    Material /Tècnica: argila a torn, cuita, engalba, vernís

    Dimensions: 41 x 26 x 26 cm

    Autor: Andreu Vicens

    Lloc de producció: La Bisbal d’Empordà

    Descripció
    Atuell de ceràmica vidrada amb forma de torre cilíndrica, amb merlets al capdamunt, de color groc i amb pinzellades i taques de color verd. Disposa d’una tapadora de color taronja clar amb un peduncle rodó per agafar-la. A la part anterior, en relleu, portalada de carreus amb arc de mig punt flanquejada per dues sargantanes. Sota la porta, prop de la base, la sortida d'aigua és la boca d'un cap de lleó. Sobre la porta, rellotge de sol amb una inscripció incisa "sine sole nii".
    Els aiguamans es trobaven al vestíbul de les cases benestants o a les esglésies i podien contenir aigua beneïda. En una època en què no existia l’aigua corrent a les llars, formaven part del ritual religiós quotidià, essent que l’aliment s’havia de rebre amb les mans netes, purificades.
    La família Vicens és una de les nissagues terrissaires més importants de la Bisbal d’Empordà. Hi ha referència de dos Andreu Vicens. El primer, fill de Bonaventura Vicens (també terrisser), s'anomenava Andreu Vicens i Salamó, i el tenia el seu obrador al carrer Nou de la Bisbal a mitjans segle XIX. Aquest obrador feia terrissa vernissada. El fill d'Andreu, també terrisser, s'anomenava com l'avi, Bonaventura Vicens, i tenia taller al carrer dels Arcs entre 1901 i el 1908.
    Probable fill i successor d'aquest segon Bonaventura és un nou Andreu Vicens (anomenat també com l'avi), assentat segons els anuaris al carrer dels Arcs (les Voltes actuals) de 1910 a 1920; des de 1921 l'empresa portà el nom de la vídua. Per l’estil de la peça, l’atribuiríem a aquest darrer.

    Suport a la documentació: Adela Piera, tècnica del Terracotta Museu. La Bisbal d’Empordà

  • Fiambrera

    Fons:: Museu de la Pesca, Palamós

    Col·lecció: Cau de la Costa Brava

    Número d'inventari: 0525

    Cronologia: Últim quart segle XIX. Primera meitat segle XX

    Material /Tècnica: suro natural, ferro

    Dimensions: 14 x 22 x 22 cm

    Lloc de producció: Extremadura

    Descripció:
    Fiambrera de suro de forma cilíndrica, aplanada, amb tapadora. Al cos i a la tapadora hi ha un reforç metàl·lic. Disposa d'una tanca del mateix metall a la part frontal i una anella a la part superior de la tapadora. La superfície de tota la peça està decorada amb incisions geomètriques i sanefes fetes amb navalla.

    Suport a la documentació: Àngela Martí, tècnica del Museu del Suro. Palafrugell

  • Mostrari d'hams

    Fons:: Museu de la Pesca, Palamós

    Col·lecció: Cau de la Costa Brava

    Número d'inventari: 0807

    Cronologia: primer quart segle XX

    Material /Tècnica: cartó, acer

    Dimensions: 21,5 x 13 cm

    Lloc de producció: Noruega

    Descripció:
    Quadern de cartó rectangular amb mostres de 53 hams de la marca Richard Hemmings & Son’s, amb dues mostres a part. Informació aportada pel donant, Joan Ararà Fàbregas, el juny de 1993: “El primers fabricants d’hams foren anglesos, però ara quasi tots són noruecs, tot i que francesos, japonesos i americans també en fan”. El donant i la seva família van tenir botiga a Sant Feliu de Guíxols des de 1890 aproximadament, i ja abans de 1936 compraven hams a Noruega.
    Informació aportada per Jordi Colomeda, tècnic del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols:
    L’origen d’aquest establiment familiar el tenim a l’any 1920-1921, moment en que s’obre l’establiment a la rambla Vidal de Sant Feliu de Guíxols. L’establiment té un antecedent més antic situat a la cantonada entre els carrers de la Rutlla i Verdaguer de Sant Feliu que tenia diferents línies de negoci i que s’anomenava Ararà Hermanos, la botiga que ens ocupa serà el fruït de la divisió dels negocis entre els germans, quedant la part d’espardenyeria, efectes navals i pesca a Pere Ararà Planellas, primer propietari. Des del moment de la fundació, als anys vint, tindrien una representació comercial d’una empresa dedicada a la producció de xarxes de pesca. Venien tot tipus d’efectes per pesca i navals (xarxes, hams, fil de cuca, elements de suro ...) , i en temporada podien vendre qualsevol producte (joguines per reis...).
    El nom de l’establiment, lligat a la persona titular de la família, anirà canviant amb el temps, fins arribar al donant de la peça, Joan Ararà Fàbregas, pare de Pere Ararà, actual propietari de la botiga de la rambla Vidal i que ha estat la principal font informació. L’any 1987 l’establiment es va traslladar al Carrer Salvador Vidal (per construir la botiga actual a la Rambla), on va seguir la seva activitat fins l’any 2007/2008.

    Suport a la documentació: Jordi Colomeda, tècnic del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

  • Cames llargues

    Fons:: Museu de la Pesca, Palamós

    Col·lecció: Cau de la Costa Brava

    Número d'inventari: cm01742

    Nom científic: Himantopus himantopus

    Nom comú: : camallarga

    Altres noms: cames llargues, cigüeñuela común (Es), échasse blanche (Fr), black-winged stilt (En) Stelzenläufer (De)

    Lloc de recol·lecció: Reira de Castell. Palamós

    Dimensions: 33 cm

    Cronologia: segon quart de segle XX

    Lloc de producció: La Bisbal d’Empordà

    Descripció
    cames llargues dissecat, possiblement un mascle adult amb plomatge d’hivern. Porta la cama dreta estirada recta i l’esquerra una mica plegada, com per mostrar l’animal caminant. Plomes blanques i negres, amb les blanques força brutes. Gairebé li manca tota la cua (no es veu bé a la imatge si les plomes de darrera són de l’ala o de la cua), amb plomes molt trencades en aquesta part del cos. Té el cap lleugerament girat cap a baix i a la dreta, mostrant un pelat molt evident a la part de l’esquerra d’aquest, que s’hauria recobert d’escaiola o un altre material similar, per a dissimular una zona en la qual l’exemplar no estava en bon estat, fet que pot estar relacionat amb com s’hauria obtingut (cacera?). El bec està complet, entreobert. No sembla que hagi estat pintat, però sí les potes, que tenen un to vermellòs. El bec pot estar envernissat. Porta una base d’escaiola pintada, possiblement recoberta per la part de sota amb un cartró marró. La base sol ser força pròpia de cada taxidermista.

    Notes: Segons indica l’etiqueta, l’animal s’hauria dissecat a Barcelona. Lluís Soler i Pujol (1871-1928) era un molt bon taxidermista, que havia après l’ofici de Francesc Darder i Llimona. La seva vídua va regentar el negoci fins que va morir, el 1948. Posteriorment, ho va fer el seu gendre, Josep Palaus Seigi, que no era taxidermista, sinó empresari.
    L'etiqueta correspon al període republicà. La Plaça Reial es va anomenar Plaça Francesc Macià entre 1931 i 1939. El carrer Tres Llits és un carreró que encara existeix que aboca a la Plaça Reial. Es correspon a una segona entrada a la mateixa botiga. Tenint en compte que Palaus havia estat a la presó un temps durant la guerra, dubto que utilitzessin les etiquetes després d’aquest període. Per tant, és possible que l’exemplar s’hagués dissecat entre 1931 i 1939. Identificar la màquina d’escriure amb què es va fer l’etiqueta podria ajudar a confirmar o desmentir aquesta dada.

    Suport a la documentació: Georgina Gratacós, conservadora. Museu Darder. Banyoles

  • Aiguamans
  • Fiambrera
  • Mostrari d'hams
  • Cames llargues

Powered by JS Network Solutions