Palamós, lider mundial de gamba vermella

Segons dades de la FAO, la gamba vermella (Aristeus antennatus) és un crustaci amb un molt alt interès comercial, sobretot a la Mediterrània occidental. A Palamós constitueix des de fa molts anys el principal recurs. Entre el 40 i el 50% de tota la facturació de la confraria local prové de la subhasta de gamba.

La població de gamba vermella que extreuen els pescadors de Palamós es concentra al llarg del rec o canyó de la Fonera, una espectacular vall submarina, de 50 km de llarg i 2.000 metres de profunditat, que arrenca a 3 milles del cap de Sant Sebastià. Aquesta regió de la plataforma submarina catalana ha estat estudiada en diverses ocasions per a comprendre la seva ecologia i dinàmica sedimentaria. La flota d'arrossegament es desplaça diàriament fins als caladors de gamba que es troben al llarg del rec. Arrosseguen les xarxes per les baranes (vores) i sots (parets) de la vall, a una distància màxima de 20NM del port - uns 35 km -, on poden fer diverses calades o "bols".

Canyó de la Fonera o rec de Palamós

Canyó de la Fonera o rec de Palamós. Font: GRC Geociències Marines UB. Pere Puig (ICM-CSIC).

A Palamós, la pesca comercial de la gamba s'inicia sobre la dècada de 1930 i des de llavors no ha parat d'intensificar-se. Avui constitueix una pesquera monoespecífica a la que s'hi dediquen una quinzena d'embarcacions de forma quasi bé exclusiva. S'utilitzen arts d'arrossegament pels fons fangosos propers als cantos o "baranes" del rec, a una profunditat màxima de 800 m. Els pescadors utilitzen una tecnologia cada cop més avançada per conèixer amb precisió la seva situació i l'estat de la xarxa al fons. Pesquen en pendents de fins a 35 graus d'inclinació.

Embarcació d'arrossegament del port de Palamós
Embarcació d'arrossegament del port de Palamós. Font: Òscar Oliu.

Triant gamba vermella a bord
Seleccionant i classificant la gamba vermella per mides a bord. SAMP

Un cop la captura és a bord, els pescadors la seleccionen en funció de la talla: petita, mitjana, grossa i extra. En arribar a port, se subhasta a la llotja del peix i es distribueix a mercats d'arreu del món, des de la peixateria local a les botigues gourmet de països d'Europa, Àsia i Amèrica, inclosos els restaurants més exclusius.

El fenomen de les cascades submarines

Regularment, cada 6-11 anys, els pescadors pateixen una manca de gamba provocada pel fenomen conegut per "cascades submarines". Corrents d'aigua freda molt fortes i ràpides generades per l'acció del vent al golf de Lleó es canalitzen per les valls dels canons submarins de la zona, tot arrossegant les gambes a molta profunditat, allà on les xarxes dels pescadors no arriben. Aquest fenomen actua com una veda natural que reforça el reclutament i ajuda a pal·liar la sobreexplotació.

  • Cascades submarines

Regularment, cada 6-11 anys, els pescadors pateixen una manca de gamba provocada pel fenomen conegut per "cascades submarines". Corrents d'aigua freda molt fortes i ràpides generades per l'acció del vent al golf de Lleó es canalitzen per les valls dels canons submarins de la zona, tot arrossegant les gambes a molta profunditat, allà on les xarxes dels pescadors no arriben. Aquest fenomen actua com una veda natural que reforça el reclutament i ajuda a pal·liar la sobreexplotació.

A Catalunya, la gamba és una espècie amb un altíssim valor comercial i un interès creixent per part de les flotes d'arrossegament de diferents pots. Amb tot, Palamós és el principal port de gamba vermella de tota la Mediterrània. Entre el 40 i el 50% de tota la facturació de la Confraria de Palamós depèn d'aquest recurs. Genera anualment entre 3 i 5 milions €, amb un pes equivalent a un 20% de tota la gamba desembarcada a Catalunya.

Evolució de la captura de gamba vermella a la Mediterrània

Captura tota gamba vemella Mediterrània
Captura total de Aristeus antennatus a la Mediterrània (2002-2012). FAO Fish Stats. 2014

Comparativa de captura de gamba vermella als ports de Catalunya. 2015

Kg €/kg
Palamós 139.559,07 3.352.129,83 24,02
Blanes 123.188,68 2.940.591,88 23,87
Vilanova i la Geltrú 54.412,00 2.035.201,68 37,40
Tarragona 47.600,75 2.019.674,04 42,43
Barcelona 73.984,55 1.939.458,32 26,21
Roses 63.808,00 1.902.966,73 29,82
Port de la Selva 40.639,15 1.373.191,72 33,79
Arenys de Mar 42.995,20 1.233.272,70 28,68
Llançà 11.160,15 374.129,55 33,52
L'Ametlla de Mar 2.625,55 100.048,89 38,11
Sant Carles de la Ràpita 322,70 17.940,98 55,60
Port de la Selva 159,15 1.024,02 6,43
L'Ampolla 12,20 117,25 9,61
Torredembarra 2,05 102,50 50,00

Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Pesca i Afers Marítims. Generalitat de Catalunya

Evolució de la captura i valor gamba vermella a Palamós, 1979-2015

Evolució de la captura i valor gamba vermella a Palamós, 1979-2013
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Confraria de Pescadors de Palamós.