Catàleg de peixos de la Mediterrània

Print
Anguila
Nom científic
Anguilla anguilla (Linnaeus, 1758)
Traduccions
ES Anguila europea FR Anguille d?Europe EN European eel
Sinònims en català
Angula Anguló
Descripció
Cos molt allargat, serpentiforme, amb la part anterior de secció cilíndrica i recobert d'abundant mucositat. La mandíbula inferior és més allargada que la superior. Coloració general marró verdós.
Distribució
Espècie migradora, d'activitat nocturna, fa la posta a la mar dels Sargassos. Les larves, després de ser arrossegades durant 2 anys pel corrent del golf de Mèxic, es transformen en angules i arriben a les costes europees i del nord d'Àfrica. Les més petites es quedaran a la mar i passaran a ser mascles; les altres, remuntaran els rius i seran femelles. S'alimenta d'animals marins microscòpics, insectes, crustacis i peixos. Viu a la Mediterrània i a la mar Negra; i a l'Atlàntic oriental, incloses les illes Açores, Madeira i Canàries.
Sistemes de pesca
Es pesca amb el bussó (l'únic art autoritzat per a la pesca de l'angula) i amb el gànguil, utilitzat al delta de l'Ebre i a les llacunes per capturar anguiles i angules. També amb nanses i, ocasionalment, amb arts d'arrossegament.Prohibida la pesca d'angulons. Període de veda de l'anguila: de l'11 de març al 19 d'octubre.
Talles
màxima 150 cm; comuna de 20 a 80 cm (femelles) i de 30 a 40 cm (mascles).

» Back