La pesca a Catalunya

legislacio3L'activitat pesquera es realitza sobre un espai obert com és la mar i es fonamenta en l'explotació d’'un recurs natural renovable. Tant la mar com els recursos són de propietat pública i per tant, sobre ells no es pot exercir la propietat privada. Aquests fets, entre d'altres, són els que expliquen que el nombre d’'institucions que intervenen en la regulació de la pesca i la quantitat de les normatives vigents siguin molt grans i enormement complexos, fins al punt de començar a fer-ne difícil la governabilitat.

D’ençà de l'entrada d'Espanya a la UE l'any 1986, el marc legislatiu de referència de la política pesquera és el que marca la Comissió amb la seva Política Pesquera Comuna (PPC). Però aquesta PPC fins ara bàsicament és aplicable a l'’Atlàntic, mentre que per a la Mediterrània s'ha desenvolupat molt poc una política pesquera pròpia i això dificulta encara més la qüestió.

Pel que fa a la política pesquera de l'Estat Espanyol, aquest es reserva totes les competències relatives a la pesca marítima en les aigües territorials i deixa al govern autonòmic competències només en aigües interiors i en els aspectes relatius a l'ordenació del sector com són la comercialització, organitzacions, construcció i modernització dels vaixells de pesca, etc. Potser allò més rellevant de la legislació pesquera vigent a Catalunya és que la normativa bàsica aplicable és la legislació general espanyola per a la Mediterrània. Així, a Catalunya, la pesca d’'arrossegament, la de palangre, els arts menors i la pesca de la tonyina són regulades per lleis aplicables de la mateixa manera a tota la Mediterrània, mentre que les teranyines ho són per una llei d'abast estatal.

Powered by JS Network Solutions