La pesca a Catalunya

A Catalunya s'usa un ampli ventall de sistemes de pesca, adaptats als ecosistemes on viuen i al comportaments dels peixos.

Arrossegament

L'arrossegament utilitza un art de pesca anomenat bou i l'embarcació que el practica, vaca. El bou és un gran sac de forma troncocònica de mides molt variables, unit a cada banda amb les portes, uns artefactes amb un comportament hidrodinàmic que obren horitzontalment la boca de l'art en ser arrossegat pel fons marí. Alhora, uns flotadors obren verticalment la boca. Amb aquest sistema es capturen peixos i crustacis que viuen més o menys sedentàriament en el fons marí fins a fondàries de 900 m. Lògicament aquesta pesquera només es pot realitzar en llocs nets, sense obstacles, on es pot fer córrer l'art i així esdevé un sistema de pesca molt poc selectiu. Als llocs habituals de pesca se'ls anomena caladors i els pescadors els van aprenent i memoritzant amb la pràctica. Abans es localitzaven a través de les "senyes" que es transmetien de pares a fills i ara es fa amb l'ajut de la tecnologia (GPS i plòter).

Teranyina o encerclament

La teranyina o art de cèrcol és el sistema responsable de la captura del peix blau. Aquest peix neda formant moles i s’'orienta a través de la llum. La tècnica consisteix en una xarxa de 330 m de llargada com a màxim i 60 m d'alçada que envolta les moles de peix blau prèviament atretes i concentrades per uns focus lluminosos. Una vegada encerclat el banc de peix, es tanca la xarxa per la part inferior, com si d'’una gran bossa es tractés. Aquest art de pesca està pensat per agafar peixos migratoris que es desplacen per la superfície o entre dues aigües, com l'anxova i la sardina. Aquesta pesquera suposa desplaçaments constants de les embarcacionsa a la cerca de les moles i per tant no existeixen caladors concrets, sinó més aviat zones riques en nutrients, com és el cas del golf de Lleó o les mars properes al delta de l'Ebre. També es fan servir xarxes de cèrcol molt grans per pescar les tonyines, però aquestes es pesquen de dia.

Palangre

El palangre és un art de pesca format per una gran corda o "mare" de la qual pengen els hams. Poden tenir fins a 60 km de llargada amb un màxim de 10 mil hams en el cas del palangre de superfície o de fins a 7 km amb un màxim de 3.000 hams en el cas del de fons. Aquest art permet agafar peixos blaus migratoris, com bonítols i tonyines, per la superfície; o sedentaris sobre el fons, com penegals, molles i congres. En ambdós casos es necessita escar els hams amb altres pei xos que cal comprar. Per al palangre de fons, els pescadors coneixen caladors, Ilocs rics de pesca.

Xarxes

Les xarxes són arts de pesca molt antics i també moli diversos. Se diferencien entres les que emmallen el peix, en quedar atrapat pel cap en la malla, com les soltes, o les que s’embossen amb un sistema de tres xarxes o tremall. Amb xarxes s’agafen tot tipus de peixos i també s’agafen crustacis i alguns mol·luscs com el cargolí de punxes.

Nanses

Trampes rectangulars o cilíndriques, construïdes amb jonc, plàstic o material metàl·lic, amb una boca troncocònica  amb forma d’embut en un dels extrems, que facilita l’entrada del peix però n’impedeix la sortida. A l’altra extrem de la trampa hi ha una porta per col·locar l’esquer (menjar o una femella que atrau els mascles) i extreure el peix. La forma i mida de la trampa dependrà de l’espècie que es vulgui pescar.

Marisqueig

Un darrer sistema de pesca és el que usen les barques dedicades al marisqueig. Sobre fons nets i de poca profunditat uns artefactes, les gàbies, claven les seves pues de ferro sobre la sorra per desclavar així el marisc.


Powered by JS Network Solutions