Maleta pedagògica de la pesca

L'objectiu és que els estudiants aprenguin com es pot realitzar una petita investigació. 

Química. Activitat 1

Química. Activitat 2

Química. Activitat 3

Química. Activitat 4

Química. Activitat 5

Química. Activitat 6

La seqüència didàctica s'organitza en fases: 

Comença amb una carta de sol·licitud d'ajuda per part de la Confraria a un equip d'experts. La carta genera un primer debat a l'aula per determinar com ajudar a la Confraria, com enfocar la investigació i on cercar les fonts d'informació que es necessitaran. El debat i les activitats inicials serveixen per donar a conèixer l'espècie (Aristeus antennatus) i el seu entorn i abordar el problema des de tres fronts:

a. Econòmic: Com es pesca, quina quantitat, valor comercial.

b. Químic: com és el medi? Les condicions que ha de tenir, els trets de l'aigua salada... 

c. Biològic: com és la cadena tròfica i el cicle de vida de la gamba. Necessitats i trets principals de l'espècie.

Prossegueix amb una visita a la zona, recollida informació en el Museu de la Pesca de Palamós sobre l'espècie (cens, àrea de distribució, relacions tròfiques i la forma, quantitat i zona de pesca), a més de mostres de sorra i aigua de mar. 

Treball de laboratori on es treballen algunes tècniques bàsiques de laboratori de química (tècniques de separació i de caracterització), que permetrà obtenir resultats qualitatius.
La informació reunida ens permetrà continuar amb el debat, des dels tres àmbits.
Per aprofundir es pot platejar la possibilitat i la viabilitat del cultiu de la gamba en captivitat, ja sigui fora del mar, per a després repoblar la zona, o dintre del mar.

La unitat finalitza amb l'elaboració d'un dossier i la preparació d’exposició en el qual es presenta a la Confraria dels motius de la disminució de la gamba. Així com una proposta per recrear les condicions més apropiades per a conrear la gamba, en cas que es prengui aquesta opció com viable.

La dinàmica de treball per aquesta unitat és mitjançant treball cooperatiu en equips integrats per 3 o 4 alumnes i també els anomenats “grups d’experts”.

Autors: Marcel·la Sáez i Cristian Merino