La pesca a Catalunya

Al voltant del 70% de la població humana viu en una franja litoral de 60 km. Amb el desenvolupament econòmic, les regions costaneres s'estan transformant en zones de gran interès econòmic, turístic, ecològic, patrimonial, però sobretot en fonts potencials de conflictes relacionats amb l'ocupació de l'espai i l'explotació dels recursos.

La costa de Catalunya, des de la frontera amb França fins al riu de la Sénia, té 552 km. És una costa molt poc articulada, és a dir, amb pocs entrants naturals que ofereixin protecció per a homes i embarcacions. Es diferencia la part nord o costa de Llevant, més abrupta i coneguda com a Costa Brava i la part septentrional o costa de ponent, molt més plana.

Les característiques bàsiques de la mar catalana són l'alta salinitat, la poca importància dels corrents marins i dels afloraments, a més d'una plataforma continental molt estreta, sobretot a la costa de Llevant. Aquests elements, juntament amb l'alt índex de poblament humà del litoral, determinen l'existència d'una fauna marina relativament pobra en diversitat i quantitat, fet que no ha permès desenvolupar la pesca als nivells d'altres regions del món més riques en recursos pesquers.