La pesca a Catalunya

historia-confraria-palamos-6Des de l'edat mitjana els pescadors s’han organitzat per arribar a acords sobre qui podia anar a pescar, on i quan es podia practicar l'ofici, quins arts de pesca estaven permesos i prohibits, i també per ajudar-se mútuament davant les desgràcies, els abusos i tot tipus de necessitats. Així van néixer les primeres confraries religioses i els gremis de pescadors de l’època moderna, les mutualitats, les germandats, els pòsits, les associacions de mariners i d'armadors, i després de la Guerra Civil, les confraries de pescadors contemporànies. Aquestes organitzacions, tal com les coneixem actualment, van ser creades l'any 1943 per l'administració franquista, tot recuperant l'esperit de les antigues confraries i gremis de pescadors però adaptant-les als nous moments històrics.

És curiós observar com, fins fa relativament molt poc temps, el món de la pesca a Catalunya era l'únic sector productiu on treballadors i propietaris o armadors es trobaven plegats en la mateixa organització per defensar simultàniament els interessos de les dues parts, sense l’aparent necessitat de l’existència d'altres organitzacions com els sindicats o les associacions d'’armadors. Si més no, a partir de l'entrada a la Unió Europea, de la transformació radical del mercat del peix i del mercat laboral i de l'esgotament dels recursos, estan apareixent noves formes d'organització, representació i pressió més sectorials que comencen a configurar el que seran les futures organitzacions del sector.