Barba-Rossa. 7 d'octubre de 1543
475 anys de l'atac corsari
Una exposició dissenyada i produïda pel Museu de la Pesca per celebrar el 475è aniversari de l'atac de Barba-rossa sobre la vila de Palamós.
Amb il·lustracions de Ferran Casellas
Una exposició dissenyada i produïda pel Museu de la Pesca per celebrar el 475è aniversari de l'atac de Barba-rossa sobre la vila de Palamós.
Amb il·lustracions de Ferran Casellas
El divendres 5 d'octubre de 1543 els veïns de Palamós despertaven amb la notícia que Cadaqués i Roses havien estat atacats i saquejats per una esquadra turca de 20 galeres comandada pel lloctinent de Barba-rossa. Temorós per l'arribada dels pirates a Palamós, l'alcalde va reunir els veïns a la plaça, organitzant la ràpida sortida de dones i infants -amb tot allò que es poguessin endur- cap al camí ral de Vall-llobrega i Fitor i enviant emissaris a Calonge i Palafrugell, demanant-los ajut en homes i armes.
Al llarg de la nit molt ulls furetejaren la costa cercant aquelles naus que portaven el terror i a punta de clar uns crits trencaren el silenci... Via fors! Via fors! els turcs!! cridaven uns veïns baixant esvarats pel carrer dels Molins. Havien vist les veles darrera l'Illa. El mateix observaven el notari Antic Brugarol i Sebastià Caixa, batlle de Palafrugell, des dels penya-segats de Llafranc. Veient que les naus anaven cap a Palamós, els faltaren cames per arribar a Palafrugell i organitzar un grup de 200 homes per ajudar en la defensa de Palamós.
Eren les onze del matí quan les primeres veles de l'estol turc apareixien a la bocana del port i de seguida els canons i bombardes començaren a batre la vila. Palamós ja era una gran foguera i els pirates havien desembarcat quan els de Palafrugell pujaven carrer Major amunt. No hi havia res a fer... una munió de pirates havia entrat a la vila per diferents llocs, saquejant, matant... Molts defensors varen poder retirar-se a temps i sortir de la vila però els turcs que havien entrat pel corriol del Mal Pas n'havien pres un grup, portant-los a la plaça de la Vila on foren torturats i cremats.
Els pirates empraren tot el diumenge i part del dilluns en baixar les campanes de les esglésies de Santa Maria i Santa Eugènia i de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, destruir tot el seu interior i saquejar i cremar cases de la vila i de Sant Joan fins arribar al mas Ribes. El dilluns, a entrada de fosc, l'estol va desplegar les veles rumb a garbí.
El dimarts al matí encara hi havia columnes de fum. A poc a poc els veïns entraren a la vila. En arribar a la plaça, escampats enmig de restes de fogueres, trobaren els cossos mutilats i cremats de molts defensors de Palafrugell, Mont-ras i Palamós. Mossèn Andreu de Palafrugell era lligat a un pal completament esquarterat. Dos més havien estat empalats i posats sobre el foc. Dues llàgrimes anaven relliscant per les galtes del notari Brugarol mentre contemplava la plaça i el cos del seu amic mossèn Andreu, "Tanta destrucció, tanta ruïna, no hi ha cor de cristià que no plori gotes de sang veient això".
Pel novembre foren vistes cireres verdes en un cirerer del clos d'en Çafont i al desembre trobaren violetes al bosc. Senyals de mal presagi!!
Pere Trijueque i Fonalleras -2018-
Còpia de la crema y destructió horrorosa de Palamós treta de un manual de Palafrugell de l’any 1542 y 1543, que és després lo die 5 octubre 1543; a hont veuran la dita crema y formidable destructió y agué en dita vila. Que, per a què cònstia, la poso en lo arxiu de dita vila, escrita per lo doctor Joseph Estany y Torres, altre dels regidors de aquella, en lo any 1730.
"...Fas memòria en sdevenidor jo, Antich Brugarol Codina, notari, com, disposant-o la Sapièntia Divina, disapte als 6 del mes de octubre del present any [1543] vingueren 20 galeras e tres fustes de turchs. Las quals vingueren de l’exèrsit turquesch, lo qual és en Marsella y a arruÿnada la ciutat de Nissa e la vila de Rosas, e aquella combateren y la prengueren y part la cremaren. Y vingué la terra de Catalunya y los ne tragueren y mataren alguns turchs y alguns ne captivaren..".
"...Y després, lo diumenge de matí, vingueren las ditas 20 galeras y tres fustas a las Medas, y de las Medas an als nostres mars del present terme. Y jo, ensemps ab Sabastià Caixa, batlle, tinguérem centinella sobre ellas. E de nostres mars anaren dins lo moll de la vila de Palamós."
"...Y quant fórem en lo lloch de Sanct Joan, ya las galeras batían la vila de Palamós ab grans bombardas..."
"...així, batents dita vila, nosaltres entràrem en dita vila y no trobàrem sinó 25 hòmens de Palamós, y ensemps ab ells batallàrem ab los turchs. Y fou-nos forssat desenparar dita vila y així exírem de ella molt desmandats."
"...Y presa agueren los dits turchs la dita vila, aquella cremaren tota y la isglésia, desfets tots los retaulas y cremats, tallat lo cap a un crusificat y posat foch baix sos peus, cremada la imatge de Nostra Senyora..."
."Portaren-se’n las campanas de la iglésia y cremaren las casas de Sanct Joan, la capella de Nostra Senyora de Gràcia y se’n portaren las campanas, cremant fins a la torra de mosèn Ribas"
"Y tals cosas feren en aqueixos llochs que ab lletras no·s pot escríurer"
"Portaren-se’n una nau grossa que era de mossèn Perot de Calella y una galera de l’enperador que se deya la Bunana.
Y fet tot aqueix dany, estigueren tot lo dilluns en lo dit port fins a mitjanit, y a mitjanit se n’anaren.
Després lo dimars se posaren en mar y no·s sabé nova alguna d’ellà fins lo dimecras primer venidor, perquè aquellas se posaren en mar e may pus se n’ha aguda notícia de dit exèrsit. Se creu anaren las galeras en la isla de Mallorca."
"Y lo dimars la gent nostra y de Palamós anaren en dita vila y trobàrem molta gent morta éran de Palamós, entre la qual y éran los següents, ço és: Miquel Valentí, mercader; Garau Batlla, notari; Pere Valentí, e Antoni Valantí e molts altres, tots cremats; entre los quals morts ne trobàrem un de anastat en un ast, cuyt com per menjar. E més, trobàrem tots los llibres de la iglésia e moltas altres scripturas en mar. E tant gran destrucció e ruhïna feren e an feta en dita vila que sols en mentar-la no ha cor de cristià que no plore gotas de sanch..."
"Y per ço ne he feta la present memòria en sdevenidor, perquè los que vindran aprés de nosaltres sàpian lo gran cas, desastre y crema de dita vila de Palamós."
L'i·lustrador Ferran Casellas va ser l'encarregat de recrear a partir del traç i el color, l’assalt dels corsaris comandats pel temut Barba-rossa des d’una perspectiva innovadora, diferent: la il·lustració muda com vehicle explicatiu, adreçada especialment al públic infantil.
Una idea amb textos i producció del Museu de la Pesca en motiu del 475è aniversari de l'atac de Barba-Rossa a Palamós.