Palamós, lider mundial de gamba vermella
Segons dades de la FAO, la gamba vermella (Aristeus antennatus) és un crustaci amb un molt alt interès comercial, sobretot a la Mediterrània occidental. A Palamós constitueix des de fa molts anys el principal recurs. Entre el 40 i el 50% de tota la facturació de la confraria local prové de la subhasta de gamba.
La població de gamba vermella que extreuen els pescadors de Palamós es concentra al llarg del rec o canyó de la Fonera, una espectacular vall submarina, de 50 km de llarg i 2.000 metres de profunditat, que arrenca a 3 milles del cap de Sant Sebastià. Aquesta regió de la plataforma submarina catalana ha estat estudiada en diverses ocasions per a comprendre la seva ecologia i dinàmica sedimentaria. La flota d'arrossegament es desplaça diàriament fins als caladors de gamba que es troben al llarg del rec. Arrosseguen les xarxes per les baranes (vores) i sots (parets) de la vall, a una distància màxima de 20NM del port - uns 35 km -, on poden fer diverses calades o "bols".
Canyó de la Fonera o rec de Palamós. Font: GRC Geociències Marines UB. Pere Puig (ICM-CSIC).
A Palamós, la pesca comercial de la gamba s'inicia sobre la dècada de 1930 i des de llavors no ha parat d'intensificar-se. Avui constitueix una pesquera monoespecífica a la que s'hi dediquen una quinzena d'embarcacions de forma quasi bé exclusiva. S'utilitzen arts d'arrossegament pels fons fangosos propers als cantos o "baranes" del rec, a una profunditat màxima de 800 m. Els pescadors utilitzen una tecnologia cada cop més avançada per conèixer amb precisió la seva situació i l'estat de la xarxa al fons. Pesquen en pendents de fins a 35 graus d'inclinació.
Embarcació d'arrossegament del port de Palamós. Font: Òscar Oliu.
Seleccionant i classificant la gamba vermella per mides a bord. SAMP
Un cop la captura és a bord, els pescadors la seleccionen en funció de la talla: petita, mitjana, grossa i extra. En arribar a port, se subhasta a la llotja del peix i es distribueix a mercats d'arreu del món, des de la peixateria local a les botigues gourmet de països d'Europa, Àsia i Amèrica, inclosos els restaurants més exclusius.
El fenomen de les cascades submarines
Regularment, cada 6-11 anys, els pescadors pateixen una manca de gamba provocada pel fenomen conegut per "cascades submarines". Corrents d'aigua freda molt fortes i ràpides generades per l'acció del vent al golf de Lleó es canalitzen per les valls dels canons submarins de la zona, tot arrossegant les gambes a molta profunditat, allà on les xarxes dels pescadors no arriben. Aquest fenomen actua com una veda natural que reforça el reclutament i ajuda a pal·liar la sobreexplotació.
A Catalunya, la gamba és una espècie amb un altíssim valor comercial i un interès creixent per part de les flotes d'arrossegament de diferents pots. Amb tot, Palamós és el principal port de gamba vermella de tota la Mediterrània. Entre el 30 i el 50% de tota la facturació de la Confraria de Palamós depèn d'aquest recurs. Genera anualment entre 3 i 5 milions €, amb un pes equivalent a un 20% de tota la gamba desembarcada a Catalunya.
Evolució de la captura de gamba vermella a la Mediterrània
Captura total de Aristeus antennatus a la Mediterrània (2002-2012). FAO Fish Stats. 2018
Comparativa de captura de gamba vermella als ports de Catalunya. 2017
| Kg | € | €/kg | |
| Palamós | 95.875,1 | 3.621.026,7 | 37,8 |
| Blanes | 72.142,9 | 2.613.250,9 | 36,2 |
| Roses | 47.548,7 | 1.996.307,7 | 42,0 |
| Vilanova i la Geltrú | 46.671,3 | 1.913.421,8 | 41,0 |
| Barcelona | 43.076,8 | 1.567.955,4 | 36,4 |
| Tarragona | 42.509,5 | 2.037.100,6 | 47,9 |
| Arenys de Mar | 37.090,0 | 1.403.353,9 | 37,8 |
| Ports de la Selva | 34.252,6 | 1.364.257,0 | 39,8 |
| Llançà | 15.221,3 | 644.057,9 | 42,3 |
| L'Ametlla de Mar | 4.356,5 | 210.063,8 | 48,2 |
| Sant Carles de la Ràpita | 124,7 | 5.640,6 | 45,2 |
| L'Ampolla | 12,2 | 102,4 | 8,4 |
Font: Elaboració pròpia a partir de Direcció General de Pesca i Afers Marítims. Generalitat de Catalunya
Evolució de la captura i valor gamba vermella a Palamós, 1979-2016
Font: Elaboració pròpia amb dades de la Confraria de Pescadors de Palamós.