La pesca de la gamba

Palamós, lider mundial de gamba rosada

Aristeus antennatus, un recurs preuat

Segons dades de la FAO, la gamba rosada (Aristeus antennatus) és un crustaci de profunditat amb un molt alt interès comercial, sobretot a la Mediterrània occidental. A Palamós constitueix des de fa molts anys el principal recurs pesquer. Entre el 40 i el 50% de tota la facturació de la confraria local prové de la subhasta de gamba.

La població de gamba vermella que extreuen els pescadors de Palamós es concentra al llarg del rec o canyó de la Fonera, una espectacular vall submarina, de 50 km de llarg i 2.000 metres de profunditat, que arrenca a 3 milles del cap de Sant Sebastià. Aquesta regió de la plataforma submarina catalana ha estat estudiada en diverses ocasions per a comprendre la seva ecologia i dinàmica sedimentaria. La flota d'arrossegament es desplaça diàriament fins als caladors de gamba que es troben al llarg del rec. Arrosseguen les xarxes per les baranes (vores) i sots (parets) de la vall, a una distància màxima de 20NM del port - uns 35 km -, on poden fer diverses calades o "bols".

Canyó de la Fonera. Palamós

Canyó de la Fonera o rec de Palamós. Font: GRC Geociències Marines UB. Pere Puig (ICM-CSIC).

A Palamós, la pesca comercial de la gamba s'inicia sobre la dècada de 1930 i des de llavors no ha parat d'intensificar-se. Avui constitueix una pesquera monoespecífica a la qual s'hi dediquen una quinzena d'embarcacions de forma gairebé exclusiva. S'utilitzen arts d'arrossegament pels fons fangosos propers als "cantos" o "baranes" del rec, a una profunditat màxima de 800 m. Els pescadors utilitzen una tecnologia de sensors cada cop més avançada per conèixer amb precisió la seva situació i l'estat de la xarxa al fons. Pesquen en pendents de fins a 35 graus d'inclinació.

A causa de l'alt valor del recurs i de la capacitat de pesca de les embarcacions, els caladors de gamba rosada del litoral català son zones amb un molt alt esforç pesquer; de fet, un dels més alts de la Mediterrània Occidental, segons dades de la Unió Europea.

El fenomen de les cascades submarines

Regularment, cada 6-11 anys, els pescadors pateixen una manca de gamba provocada pel fenomen conegut per "cascades submarines". Corrents d'aigua freda molt fortes i ràpides generades per l'acció del vent al golf de Lleó es canalitzen per les valls dels canons submarins de la zona, tot arrossegant les gambes a molta profunditat, allà on les xarxes dels pescadors no arriben. Aquest fenomen actua com una veda natural que reforça el reclutament i ajuda a pal·liar la sobreexplotació.

Cascades submarines

Tria i comercialització

Un cop la captura és a bord, els pescadors la seleccionen en funció de la talla: petita (exclosa de la marca de garantia), mitjana, grossa i extra. En arribar a port, se subhasta a la llotja del peix i es distribueix a mercats d'arreu del món, des de la peixateria local a les botigues gourmet de països d'Europa, Àsia i Amèrica, inclosos els restaurants més exclusius.

A Catalunya, la gamba és una espècie amb un altíssim valor comercial i un interès creixent per part de les flotes d'arrossegament de diferents pots. En els últims 9 anys (2014-2022), s'ha facturat gamba rosada per valor de més 150 milions €. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, el seu preu nominal a llotja ha crescut en un 45%.

Palamós és el principal port de gamba rosada de tota la Mediterrània. Entre el 30 i el 50% de tota la facturació de la Confraria de Palamós depèn d'aquest recurs. Genera anualment entre 3 i 5 milions €, amb un pes equivalent a un 20% de tota la gamba desembarcada a Catalunya.