Pren colors blavosos i verdosos en la meitat superior del seu cos, una estratègia de camuflatge amb el fons del mar per passar desapercebuts als depredadors o a les seves preses.
Són peixos voraços que se sobrealimenten i acumulen greixos sota la pell per tal de suportar els llargs desplaçaments, generalment en època de reproducció. Els peixos d’aigües més fredes acumulen major quantitat de greixos. Tenen una alimentació variada, que va des del plàcton que mengen les anxoves i les sardines, els crustacis que capturen els verats, fins peixos i calamars que menja la tonyina, un dels més grans depredadors. Són espècies generalment gregàries, viuen en comunitats i neden constantment a prop de la superfície o entre dues aigües (zona pelàgica) formant moles o bancs.
Solen fer migracions diàries per menjar i estacionals per reproduir-se. Espècies com la tonyina realitzen migracions de més de 6.000 km, des de l’oceà Atlàntic fins a la Mediterrània resseguint la península ibèrica per tal de desovar a les costes d’Itàlia, i desfer el camí per retornar després a l’Atlàntic.