MOTORISTA
La complexitat del motor i els aparells hidràulics i elèctrics de l’embarcació fan necessària la presència d’una persona especialitzada per garantir el seu correcte funcionament. Al matí el motorista és el primer d’arribar a bord per escalfar els motors i per mesurar els nivells. Durant tota la jornada supervisa el funcionament de la maquinària i n’arregla les deficiències. Durant els períodes de varada en fa un manteniment més exhaustiu, canvia olis i peces del motor, ajusta les maquinilles, revisa l’hèlice... La seva ocupació es complementa a coberta amb les maniobres de calar i xorrar l’art i la tria i estiba del peix. Actualment les noves embarcacions disposen d’alarmes de seguretat que permeten al mecànic passar part del temps vigilant al pont. Com més cavalls té l’embarcació, més titulacions s’exigeix al motorista, el qual ha de superar una formació específica.
Localització a bord: sota coberta
MECÀNICA I NOUS MATERIALS
La tecnologia mecànica i els nous materials de construcció de xarxes i bastiments, introduïts a partir de la segona meitat de segle XX són l’origen de l’increment espectacular de la productivitat pesquera catalana, de les millores en les condicions laborals de les tripulacions i de la millora de la seguretat a bord.
L’augment de potència dels motors i de la seva fiabilitat en mar, juntament amb la instal·lació de maquinilles hidràuliques de coberta – enginys mecànics per recollir i rebobinar els arts de pesca –, han permès ampliar el radi d’acció de les embarcacions, explotar caladors més llunyans, treballar a més profunditat i amb xarxes més grosses. Avui es pot pescar amb seguretat a 60 milles de la costa i a 800 metres de profunditat. Les xarxes també han guanyat resistència i durabilitat gràcies a l’adopció del plàstic i especialment del niló. Són més fàcils de mantenir – abans s’havien de tenyir periòdicament - i més competitives. El ferro i sobretot la fibra s’han acabat imposant a la fusta com a materials de construcció dels casc de les embarcacions. Són materials més barats i de fàcil manteniment, motius que han afavorit l’abandonament de la fusta i un canvi en el perfil dels mestres d’aixa.
