Nusos i caps

En mar, les cordes s’anomenen caps. Cada embarcació en pot dur a bord centenars o milers de metres. Els caps intervenen en quasi totes les operacions i es classifiquen segons la seva utilitat, material, resistència, elasticitat, permeabilitat, pes o durabilitat. Antigament els mestres corders fabricaven els caps amb fibres naturals (espart, cànem, cuir, plàtan, coco, jute, palma o cotó); avui dia són sintètics (olefina, niló, polièster, polietilè, aramida...) o metàl·lics (cables).

"A bord, de corda, només hi ha la del rellotge" (dita popular marinera)

 

Procés de fabricació

1. Per fabricar un cap es netegen i pentinen les fibres, d’una llargada mínima de 50 cm.
2. Amb ajuda de la xitxarra es cargolen i torcen sobre si mateixes, en sentit horari, afegint unes darrere de les altres per augmentar progressivament la llargària.
3. Aquestes filàstiques s’uneixen i es trenen entre elles, en sentit contrari, de dreta a esquerra, per crear els cordons.
4. Finalment es trenen els cordons per formar el cap.

 

Glossari

Amarrar: lligar o fer ferm un cap a un objecte perquè aquest no s'escorri; subjectar una cosa amb lligades

Amollar: deixar anar

Assocar: estrènyer bé un nus; terme mariner que significa comprimir, escanyar, ajustar

Cap: terme mariner per denominar les cordes Clavilla: peça de fusta o metall, cilíndrica o lleugerament cònica, que es clava entre els cordons per fer espai per passar un altre cordó quan es realitzen entolladures

Cobrar: estirar o recuperar un cap

Cote: reforç per assegurar un nus

Corxar: tòrcer i reunir, uns amb els altres, les fibres, filàstiques o cordons que formen un cap

Baga: curvatura molt pronunciada d’un cap

En banda: expressió que significa que un cap o un ormeig no esta treballant

Entollar: entrellaçar els cordons de dos caps per fer-ne un de sol

Escorredor: baga que, estirant-ne un cap, s'escorre i estreny de manera que lliga ben fort

Descorxar: acció de desfer l'estructura del cap

Doblar: treballar amb un cap doble

Gassa: baga o llaç que es fa a l’extrem d’un cap per enganxar-lo o encapellar-lo en algun indret o algun objecte

Hissar: aixecar un objecte mitjançant un cap, ja sigui amb l'ajut d'un aparell o d'un cap sord

Igualar: donar la mateixa longitud o pressió a un nus o un cap

Mola: munt de corda plegada en forma de voltes circulars i superposades, de manera que quedi un conjunt clar i que no s’emboliqui

Passades: cada una de les voltes de fil o cap que es realitzen en fer una lligada

Reforçar: aplicar un nus complementari per donar més fiabilitat al conjunt

Ull: baga petita

Topall: nus que impedeix o limita el moviment d’un cap

Treballar: acció dels caps i ormejos quan es fan servir per a aquella tasca per a la qual estan dissenyats

Les parts del caps

1. Extrem del cap
2. Part central del cap entre dos xicots
3. Panxa o corba que forma un cap que no treballa
4. Ànima. Part central del cap
5. Cordó. Resultats de fer una segona corxada amb les filàstiques
6. Filàstica. Resultat de la primera corxada
7. Matèria primera que s'utilitza per a la fabricació dels caps
8. Gruix del cap
9. Diàmetre d'un cap; generalment els caps es venen mesurats en funció del seu calibre

Materials de fabricació de caps per a usos mariners

Principals materials per a la fabricació de caps:

• Ràfia
• Cànem
• Espart
• Polièster
• Polysteel
• Niló