Eriçó
Nom científic: Paracentrotus lividus (Lamarck, 1816)
Traduccions: ES Erizo de mar FR Oursin - pierre EN Stony sea archin
Sinònims en català: Garota Garota de roca Urís Oríç Bogamarí Eriçó de mar Garoina
Descripció: Cos globós, gairebé esfèric, envoltat d'espines robustes i punxegudes de color violaci, verd oliva, vermellós o marró. Closca verda.
Distribució: Viu sobre roques o pedres recobertes d'algues, praderies de posidònies o sorra, de 0 a 80 m de fondària, però sobretot fins als 20 m. Fuig de la llum i es recobreix el dors amb pedretes, algues o conquilles. Sexes separats. S'alimenta d'algues i de Posidonia oceanica, sobretot de nit. Es troba a la part nord de la Mediterrània, i a l'Atlàntic, d'Irlanda a les illes Canàries.
Sistemes de pesca: Gran interès comercial. Els òrgans reproductors, d'un groc intens, són d'excel'lent qualitat culinària i es consumeixen des del segle VI aC. Es captura a mà o amb l'arrossegament. No està regulada ni té talla mínima legal.
Talles: màxim diàmetre 7 cm, espines 3 cm.
